La Història d'una Roqueta a Mart

Ha passat molt de temps, molt de temps, va pensar la roqueta… The Little Rock

Va suspirar. Feia tant, que la roqueta no sabia QUAN. La roqueta va seguir pensant.

The Little Rock is bored

Quan va ser la darrera vegada que em vaig moure?
 Quan va ser la darrera vegada que vaig estar mullada?
Quan va ser la darrera vegada que vaig veure ALTRES roques distintes a aquestes roques buides i envellides?

No podia enrecordar-se’n, havia estat AIXÍ; per molt de temps.

Què va passar fa encara més temps?

La roqueta va recordar quan fa molt temps enrera s’asseia a l’alçada i podia veure al seu voltant tot el que la seva vista abarcava.

The Little Rock remembers

Ah, aixó era divertit! Podia veure el vent que venia. Podia veure el sol naixent i ponent. Les enormes roques al seu voltant cantaven cançons de la creació, quan totes rotaven amb molta energia, quan van ser creades.

Little Rock tumbles down!

Peró la roqueta havia estat caient de la muntanya poc a poc amb el bufec del vent i els terratrèmols. Així va ser com la roqueta va deixar la muntanya, cosa que la va entristir molt.

Fins que un dia va rodar el cabal turbulent d’un riu!

The Martian Riverbed

Little Rock gets wet!

Oooooh! El fang era ben refrescant! Tot i que no atançava a veure la posta del sol, ella s’estimava l’indret. Era suau i podia revolcar’s-hi.

Un dia, l’aigua va precipitar-se sobre la roqueta! L’aigua tambe era ben refrescant! Va fer que la roqueta revolés talment com si fos el vent.

Little Rock gets MORE wet!

Però mentre el vent esbufegava arrossegant la sorra sobre la roqueta, l’aigua l’acariciava i pulia suaument el seu voraviu, talment com si es tractés de petits i picarescs cops de colze. La roqueta sentia el pessigolleig amorós de l’aigua, a la que estimava joiosa.

 El temps va passar,
         Molts molts anys,
                    Decenes d’anys,
                              I centenars
                                         I milers d’anys!

The Martian Riverbed dries up

El nivell de l’aigua va disminuir, el fang es tornava sec cada vegada més, i la roqueta se sentia mes i mes trista. Llavors un dia la roqueta va adonar-se que l’aigua ja no venia a empènyer-la ni a refrescar-la feia ja anys. I es va preguntar: On ha marxat l’aigua?

Little Rock misses the Water!

La roqueta estava abandonada a la seva sort, només a mercè del vent que de tant en tant l’empenyia i la movia.
     Decenes 
               I centerans,
                    I milers 
                         D’anys 
                              Varen passar. 

 

I la roqueta 
Restava allí,
Preguntant-se: 
Què passaria 
Després?

Llavors, un dia, una cosa INSÒLITA va ocòrrer! Va ser en una nit quan la roqueta estava desperta per alguna estranya raó. En el seu divagar estirada al terra va mirar al cel on petits punts de llum pampalluguejaven. Va sentir-se agraïda perque, a diferència de les altres roques que estaven al seu voltant, ella sí que se n’adonava que aquells puntets de llum existien i canviaven totes les nits.

De sobte, una de les llums va començar a prendre mes brillantor, DIRIGINT-SE CAP A LA ROQUETA!

Uh oh! Here comes a Sky Rock!

Uh oh, potser aquesta és una de
Les roques que a vegades cauen 
Del cel. Aquesta pot colpejar el terra
I xafar altres roques! Com JO!

 

The Little Rock freaks out!

Pathfinder comin'  in!

Llavors aguna cosa estranya i inusual va succeir! La llum que queia es va partir en dues. La part de dalt era una blanca caperutxa i la part baixa semblava adherida a grapats de fils llargs de llums daurades. Era la Roca més estranya del cel que la roqueta MAI no havia vist! Llavors la part inferior es va dividir en dues! I la part més baixa es va UMFLAR de sobte!

Pathfinder pyro!

Xispes enlluernadores varen volar del bell mig i la roca umflada es va separar i va començar a caure PRECISAMENT CAP A LA ROQUETA!

 

The Little Rock winces

Oh, OH, REBRÉ UN BON COP! La roqueta va cridar. La roca umflada es va engrandir a mesura que s’acostava a la roqueta i ¾

VA REBOTAR!! 

BOUNCE!

La roqueta no s’ho podia creure! Ella mai no havia vist una roca rebotar així! La roca es va elevar de tornada cap el cel! 

and UP!

Uau! La roqueta va pensar. M’agradaria rebotar cap el cel! La roqueta observaba amb admiració...

 

La roca umflada va seguir elevant-se, fins que va quedar en suspensió a l’aire i llavors uh, oh! Va començar a tornar! La roqueta va tornar a tenir por…M’estamparà AQUESTA VEGADA?

Look OUT!WOW!

La roca umflada va caure precisament uns CENTÍMETRES més enllà de la roqueta, estampant-se contra el terra i VA TORNAR a rebotar!

and UP!

WOW!

Oooh, això sembla molt divertit! Serà més divertit tenir aquesta roca umflada aqui aprop. Ens pot ensenyar a tots a rebotar!? ¾ La roqueta va pensar.

Look OUT!

BOUNCE!

and UP!

Look OUT!

BOUNCE!

and UP!

Look OUT!

¡REBOTA!  ¡REBOTA! ¡Rebota!  ¡Rebota!  ¡rebota! ¡rebota! ¡rebota!

Els rebots es feien cada vegada més petits fins que la roca umflada va arribar a aturar-se. 
Uau, quina actuació!? ¾ Va pensar en el seu interior la roqueta.

What next??

Just another  rock?

La roca umflada romania estirada allí, com les Altres Roques.
Bé, això ha estat emocionant, va pensar la roqueta.
 

Però es va adonar que la roca umflada no anava a ser com l’aigua, la qual podia moure les roques i fer-les fresques i humides.

The Little Rock figures this is it.. Què t’hi jugues que la roca no ens ensenyarà a rebotar? Aquesta estranya roca del cel serà igual que nosaltres i d’ara endavant estarà llançada aquí,